tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post5858967530936389153..comments2023-05-21T21:33:18.804+02:00Comments on EL CAU ACÚSTIC: INDICADORS D'ADÉUCul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-18500201969085593912012-02-14T21:22:56.993+01:002012-02-14T21:22:56.993+01:00El pas del temps no és absurde, ens resta espai, s...El pas del temps no és absurde, ens resta espai, se'l menja, per a noves experiències.<br /><br /> El pas del temps, també, aclarix les que no podràs tindre, a les que has de renunciar o les que has d'assumir que ja no són per tu. I algunes d'eixes confirmacions dolen.<br /><br />En efecte, l'estat de l'ànima, si així volem definir-ho, si que va per lliure, sense estar subjecte al sumatori dels anys. Com ja dic en l'entrada, la joventut no deixa de ser un estat mental (i jo ja no em sent jove)<br /><br />Gràcies pel comentari i la participació, Serendipia.Cul de sachttps://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-55631084970463606022012-02-14T20:59:13.204+01:002012-02-14T20:59:13.204+01:00cremem les partides de naixement, i que només qued...cremem les partides de naixement, i que només quede en nosaltres gravat no el pas del temps (que es absurde i corre i para i torna) sino el pes de les experiències. <br /><br />maduresa? joventut? ancianitat? burdes etiquetes que no reflexen l'estat de l'ànima -si és que se li pot dir així a allò més íntim nostre.<br /><br />calfem-nos al calor de les fogueres, que fa fred.serendipianoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-42238258510168746412012-02-13T21:13:17.023+01:002012-02-13T21:13:17.023+01:00Cert anònim, mentres se és viu es pertany a l'...Cert anònim, mentres se és viu es pertany a l'època en què es viu. <br /><br />Una altra cosa és que eixa època, l'ara, es visca des d'una perspectiva que poc té a vore amb la joventut passada.Cul de sachttps://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-73929581709782901722012-02-13T20:52:48.849+01:002012-02-13T20:52:48.849+01:00Ara ja no és la nostra època?Ara ja no és la nostra època?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-61820611150173300912012-02-13T20:29:17.206+01:002012-02-13T20:29:17.206+01:00Qui poguera, mestre, qui poguera.
Així i tot haur...Qui poguera, mestre, qui poguera.<br /><br />Així i tot haurem de continuar conjurant amistats i rejuntades per a abonar tot lo que de bo ens queda per davant.<br /><br />Sobre això de que estiguen de moda les cançons de la nostra època... no sé que dir, no m'agrada massa. I és que a mi, com ja comente en l'entrada però amb altres paraules, les modes me la bufen.<br /><br />Avantatges d'esta edat?Cul de sachttps://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-55071556415902881212012-02-13T19:58:05.935+01:002012-02-13T19:58:05.935+01:00De tota manera no ho tenim malament del tot: les c...De tota manera no ho tenim malament del tot: les cançons de la nostra època tornen a estar de moda. <br /><br />Bona entrada i gran frase que ha escrit vosté sobre eixa cançó: "Incorporar-la novament a la teua vida després d'haver-la regalat a la persona inadequada en aquells bojos anys dels vint-i-pocs". Ai, aquells anys! Qui poguera dividir per dos la seua edat actual!Tadeushttps://www.blogger.com/profile/03505517791803418498noreply@blogger.com