tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post2719975780807652167..comments2023-05-21T21:33:18.804+02:00Comments on EL CAU ACÚSTIC: VA QUE VOLACul de sachttp://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-17682615477309958272012-03-12T10:00:25.063+01:002012-03-12T10:00:25.063+01:00És vosté gran, stop, fins i tot als comentaris, st...És vosté gran, stop, fins i tot als comentaris, stop, ja ho era, stop, quan jugava d'alapivot, stop, i me'n vaig que he quedat, stop, abraçaco, stop.<br /><br />(Al cap i a a la fi el twitter no deixa de ser un telegrama. I això ja era modern fa mes d'un segle)Cul de sachttps://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-64408296386612072822012-03-12T09:46:57.580+01:002012-03-12T09:46:57.580+01:00Hola que tinc poc de temps però volia fer un comen...Hola que tinc poc de temps però volia fer un comentari i no sé no acabe d'estar d'acord amb això que anem massa a pressa tots que al final és que els nous temps són així tampoc anem a suïcidar-nos que la cançó és molt xula salutacions també a Chals i a Atena bé m'he d'anar que tinc que fer una cosa però tampoc és que tinga pressa no és que així faig moltes coses au em quedaria una mica més bon post adéuuuuuuuuuuuu!!!Xavier Aliagahttps://www.blogger.com/profile/12639067561542685266noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-24699331764245689662012-03-12T09:05:10.779+01:002012-03-12T09:05:10.779+01:00És probable que lo millor siga quedar-se assentat ...És probable que lo millor siga quedar-se assentat i quetet en eixe tren que va que vola, en silenci, observant i amb una bona sonora sonant en els cascos per a aïllar-se de tot el tràfec i rebomborio d'al voltant. <br /><br />Però a l'hora de compartir vivències, de parlar i relacionar-nos amb els altres passatgers, obviem les velocitats. Mirem-nos als ulls, disfrutem del silenci i la pausa, del temps assossegat en la paraula, de la calma en tot allò que ens fa feliços. Desconnectem tots els aparells en eixe moment de les relacions, siguem plenament humans. Siguem lents i reposats dins d'eixe tren que va que vola.<br /><br />Gràcies a tu.Cul de sachttps://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-32333870144166274672012-03-11T23:43:33.527+01:002012-03-11T23:43:33.527+01:00És molt cert allò que dius, però pense que és tant...És molt cert allò que dius, però pense que és tant difícil anar a poc a poc en aquest moment, em sembla que el tren al que generacionalment hem pujat és justament d'altíssima velocitat. No et pots llençar, i és com un constum estar dins, tots van allí corrents i asseguts. Si et llançes, caminaràs lent i sol, i possiblement, estic segura serà millor, trobar la pròpia velocitat, sense llençar-se del tot, amb o sense caràcters limintats, buscar la justa messura, començar a saber tornar a començar, i conduir nosaltres la pausa dintre de l'aboràgine. Salut i bona setmana. Gracis...Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/10756789962815561035noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-26224044185463421142012-03-11T21:05:27.444+01:002012-03-11T21:05:27.444+01:00Sempre és bona la senda quan ve de Sota la Creueta...Sempre és bona la senda quan ve de Sota la Creueta, un lloc irrenunciable. <br /><br />Eixa sintonia que comentes em continua evocant records i sensacions tan bons com ara inexistents. I és que ja no queden programes, aptituds, com aquelles. En això ni hem guanyat en progrés ni en benestar, per molt que vullguen fer-nos vore el contrari.<br /><br />Benvingut Chals, salut i gràcies pel comentari.Cul de sachttps://www.blogger.com/profile/05029666536564230957noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7563167599862299805.post-10082896691642230972012-03-11T20:37:13.818+01:002012-03-11T20:37:13.818+01:00Estava assegut sota una creueta i he agafat un sen...Estava assegut sota una creueta i he agafat un sender que m'ha portat fins ací. Encantat de trobar una reflexió tan encertada. Massa depresa va tot. Ha sigut llegir La Clave i escoltar a les meues orelles aquella sintonia tan característica amb un boing greu al final de cada fraseig. Salut i forçaRedaccióhttps://www.blogger.com/profile/03780106174558675011noreply@blogger.com